Aquest dissabte 21 de novembre vàrem fer una passejada tranquil·la i assolellada per uns dels parcs del nostre barri: el Poblenou. El parc que vàrem triar va ser l'anomenat Parc Central, un ampli espai dividit en tres parcel·les grans que es comuniquen entre elles. Aquest parc que va ser dissenyat per Jean Nouvel i inaugurat el 2008, té una superfície de 55.600 metres quadrats i està ubicat entre la Diagonal, el carrer Marroc i el carrer Bach de Roda. Els carrers Espronceda i Cristòbal de Moura travessen el parc.

Aquest parc inicialment es va crear en l'espai que ocupava l'antiga fàbrica tèxtil de Can Ricart. Quan ja s'havia realitzat part de l'enderrocament de la fàbrica un grup de veïnes i veïns del barri varen ocupar la zona propera a la Diagonal i amb pocs mitjans varen crear un petit parc amb l'objectiu de cobrir la necessitat existent en aquells moments de zones verdes al barri. El projecte que varen elaborar els veïns presentava una zona oberta i entre d'altres aspectes es volia crear un pou d'estil romàntic on llençar-hi monedes i demanar desitjos que connectés amb un pou de Guayaquil. En el parc actual n'hi trobem un que s'hi accedeix per una rampa en forma de cargol.

Però paral·lelament a les iniciatives del barri es va plantejar una proposta a nivell municipal de disseny del parc. El projecte es va atorgar a l'arquitecte Jean Nouvel que va dissenyar un parc amb criteris mediambientals. És per això que va buscar una vegetació que permetés que el parc fos assolellat a l'hivern, que comencés a florir a la primavera i que a l'estiu permetés passejar-hi a l'ombra dels diferents arbres. En la pràctica però sembla que la idea inicial de l'arquitecte i els resultats obtinguts no es corresponien massa i aquest projecte va rebre força crítiques de veïns, arquitectes, jardiners i diferents professionals ja que es varen presentar molts problemes com a conseqüència d'un concepte massa estètic que no s'adaptava a la realitat climatològica. Algunes espècies vegetals escollides per ornamentar el parc varen tenir dificultats per sobreviure.

Malgrat tot però el jardí té encant, és ampli i hi han arrelat diversos arbres bonics. També hi trobem força espais de jocs infantils i per adults. Potser sí que la idea inicial era molt agosarada i pretenia molts objectius estètics i de jardineria però creiem que passejar-hi és agradable i val la pena. Cal ser positius i valorar el que tenim!

Nosaltres finalment vàrem arrodonir la nostra passejada arribant-nos, carrer Espronceda avall, fins al mar. Vàrem passejar pel Parc de Mar però això ja ho explicarem un altre dia perquè forma part d'una altra passejada!

Mercè Llach, Hermínia Villà