Doncs sí, hem tornat a passejar!!

Hem tornat a passejar juntes i junts, presencialment i sense cap límit en el nombre de persones que hi volien assistir! Semblava impossible! Havíem vist aquest moment tan allunyat ... com si no pogués arribar mai!

Però el temps passa i ho recol·loca tot!

Ens vàrem trobar a la parada de Port Fòrum del TRAM, al matí de dijous 14. Jo hi vaig ser bastant aviat, no volia arribar amb el temps just, havia de passar llista i donar la benvinguda als que anirien arribant. Feia fresqueta i jo estava impacient, era un matí especial!

A mesura que s'apropava l'hora de la cita, poc a poc primer i després més ràpidament, tothom va anar arribant. Quant de temps! Dos anys? I la de coses que han anat passant! I quant desig acumulat de veure'ns sense pantalles, però sí amb mascaretes! i això va fer que de cop hi van haver cares que no les vàrem reconèixer de seguida!

El lloc de trobada, l'andana del tramvia, era força estret i havíem de vigilar els que anaven arribant a la parada, distretes i distrets com estàvem saludant tothom, fent preguntes i intercanviant comentaris, informacions, rialles, ... Un cop feta l'espera de rigor perquè tothom arribés ens vàrem disposar a iniciar la passejada cap al Parc. L'Encarna, que aquest cop era la nostra guia, anava davant per conduir-nos.

La passejada era molt tranquil·la i agradable. El dia radiant, càlid, amb alguns núvols i l'ambient confortable. El lloc era bonic amb: el riu, el mar, la vegetació i els animalons propis de la contrada, algun bernat pescaire, ànecs de coll verd, ... Caminàvem amb un ritme força lent, la conversa ens entretenia i els ulls i el somriure de les companyes i companys, encara més.

La ruta d'un parell d'hores, ens va portar al Parc de Can Zam, punt final de la passejada on ja us podeu imaginar què ens esperava: la cerveseta! Feia goig veure'ns al voltant de les taules xerrant i fent propostes per a les properes passejades! Vàrem brindar per celebrar el retrobament, estàvem contents i satisfets de la caminada i d'haver pogut compartir un matí de tardor i sentir l'escalf de tothom, tant de temps allunyats. Fins la propera!

Hermínia Villà