Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Comentari ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET de Michel Bernard \\\ RELLA
GRUP CLUB DE LECTURA
COMENTARI ELS DOS REMORDIMENTS DE CLAUDE MONET DE MICHEL BERNARD
A la sessió de novembre hem comentat aquest llibre a proposta de l'assessor Arnau Cònsul.






Amb un títol tan directe era de suposar que la primera pregunta de la trobada del Club era parlar i intentar trobar aquests dos remordiments:

En relació al primer, podríem destacar el fet que seu amic Frédéric Bazille se'n vagi a l'exèrcit per defensar el seu país a la guerra franco-prussiana mentre Monet decideix no participar-hi i marxar a Londres.
Del segon, el fet d'haver sobreviscut a la Camille i no haver-la cuidat prou. També en relació a la pintura que guarda i la incapacitat de pintar els moments fugissers de la natura.

El llibre està dividit en tres parts:
-Frederic Bazille, un bon amic de Monet, també pintor, que mor a la guerra franco-prussiana.
-Camille Doncieux, la primera dona del pintor, mare dels seus dos fills i que va morir molt jove d'un càncer de matriu.
-La tercera part parla sobre la vellesa de Monet, casat per segona vegada, que ja ha assolit el reconeixement mundial desitjat.

Hi fa desfilar altres personatges com Alfred Sisley, Pierre-Auguste Renoir (que va pintar a Camille en diverses ocasions), Édouard Manet, Ernest Hoschedé, mecenes i magnat d'uns grans magatzems a París, la dona del qual, Allice, un cop morta Camille es casa amb Monet en segones núpcies. També el primer ministre Clemenceau i el marxant d'art Durand-Ruel, que va posar les seves obres al mercat.
En el llibre es percep l'aparició de l'impressionisme entre 1860 i 1880, en un territori limitat: París, Argenteuil, als meandres del Sena a l'Illa de França i l'extraordinari jardí de Giverny a Normandia, també a costat del Sena.
El ràpid desenvolupament de la industria i l'acceleració dels viatges amb l'aparició del tren que posa el camp a l'abast dels habitants de la ciutat i que va destruint poc a poc els paisatges.

Gairebé tots vam estar d'acord en el magnífic treball de l'autor que, partint de textos i biografies sobre la vida de Frederic Bazille i de Claude Monet, havia
sabut introduir-se l'esperit de l'època, en la personalitat del pintor i en els seus paisatges, alguns descrits de forma magistral amb moments plens de sentiment i emocions i colors.

Oriol Planella