A la sessió de novembre hem comentat aquest llibre a proposta de l'assessor Arnau Cònsul.






Amb un títol tan directe era de suposar que la primera pregunta de la trobada del Club era parlar i intentar trobar aquests dos remordiments:

En relació al primer, podríem destacar el fet que seu amic Frédéric Bazille se'n vagi a l'exèrcit per defensar el seu país a la guerra franco-prussiana mentre Monet decideix no participar-hi i marxar a Londres.
Del segon, el fet d'haver sobreviscut a la Camille i no haver-la cuidat prou. També en relació a la pintura que guarda i la incapacitat de pintar els moments fugissers de la natura.

El llibre està dividit en tres parts:
-Frederic Bazille, un bon amic de Monet, també pintor, que mor a la guerra franco-prussiana.
-Camille Doncieux, la primera dona del pintor, mare dels seus dos fills i que va morir molt jove d'un càncer de matriu.
-La tercera part parla sobre la vellesa de Monet, casat per segona vegada, que ja ha assolit el reconeixement mundial desitjat.

Hi fa desfilar altres personatges com Alfred Sisley, Pierre-Auguste Renoir (que va pintar a Camille en diverses ocasions), Édouard Manet, Ernest Hoschedé, mecenes i magnat d'uns grans magatzems a París, la dona del qual, Allice, un cop morta Camille es casa amb Monet en segones núpcies. També el primer ministre Clemenceau i el marxant d'art Durand-Ruel, que va posar les seves obres al mercat.
En el llibre es percep l'aparició de l'impressionisme entre 1860 i 1880, en un territori limitat: París, Argenteuil, als meandres del Sena a l'Illa de França i l'extraordinari jardí de Giverny a Normandia, també a costat del Sena.
El ràpid desenvolupament de la industria i l'acceleració dels viatges amb l'aparició del tren que posa el camp a l'abast dels habitants de la ciutat i que va destruint poc a poc els paisatges.

Gairebé tots vam estar d'acord en el magnífic treball de l'autor que, partint de textos i biografies sobre la vida de Frederic Bazille i de Claude Monet, havia
sabut introduir-se l'esperit de l'època, en la personalitat del pintor i en els seus paisatges, alguns descrits de forma magistral amb moments plens de sentiment i emocions i colors.

Oriol Planella