És el meu primer dia de passejades amb el grup de Rella, un retrobament amb persones conegudes i d'altres que veig per primera vegada.

Ens vam trobar davant del Palau Robert i vam començar la passejada fent un recorregut per l'exposició Underground on molts de nosaltres recordàvem temps passats. Temps de música i art nou i de revoltes. Temps de propòsits personals i col·lectius. Temps que volíem de canvi.
A la sortida ens esperava l'Alzina que hi ha al Passeig de Gràcia, una alzina mil·lenària única en tot el passeig. Gràcies a l'Oriol ara ja sabem que n'hi ha una, confosa entre els plàtans, protegida entre les seves fulles.
Vam seguir pel Passeig de Gràcia fins els jardinets, allà l'Oriol ens va fer descobrir a uns quants l'ombra de bronze ajaguda als peus de l'obelisc que ha sobreviscut tres històries.
Volíem asseure'ns per fer un cafetó, però no va ser possible, tanta gent, així que vam seguir la passejada cap a les places de Gràcia
Es l'hora d'en Lluis, encarregat de fer-nos una explicació de cada plaça. Des de la més antiga a la més actual, que han anat confegint l'estructura del lloc, de la ciutat i de la gent que hi viu rere cada balcó.
Vam començar per la Plaça del Raspall fins acabar a la Plaça de les Dones del 36. Gairebé dos segles d'història encabits en un matí de tardor, entre la gent que passejava o anava a treballar o prenia el sol tebi d'aquella hora. Moviment. Olors. Sons d'intimitat abans que arribessin els visitants nocturns que trasbalsarien la quotidianitat d'aquest matí. Ens envoltaven totes les arquitectures que són el rellotge atrapat a la pedra de la història.
Rat Garí