Premi Pulitzer 2009



En la darrera trobada de l'any, aquesta novel·la d'E. Strout ens porta a un poblet de la costa dels EE.UU (al Maine) per mostrar-nos fragments de vida d'uns quants personatges al llarg de 25 anys.
Son 13 capítols, aparentment deslligats entre, sí que formen una mena de calidoscopi argumental. Aquesta estructura poc usual i poc previsible d'entrada ens sobta, però de seguida veiem que tots els relats tenen un fil conductor: la seva interacció (més o menys intensa) amb la protagonista: l' Olive Kitteridge.
L'Olive se'ns presenta com una dona (mestra d'escola) de caràcter molt peculiar: dura, freda, malhumorada i alhora, en determinats moments, pacient, sol·licita, de vegades sentimental i solidària. Talment com si dugués una cuirassa que amaga l'angle més positiu de la seva personalitat.
El seu marit, Henry (farmacèutic del poble) és l'antítesi de l'Olive . Generós, amable, pacient, sempre disposat a ajudar els altres...Curiosament, malgrat les desavinences, les discussions i fins i tot alguna espurna d'infidelilat , sempre acaba prevalent l'estimació i que es tenen mútuament, més evident que mai quan arriba la malaltia d'Henry.
La parella té un fill, en Christopher, amb qui l'Olive té una relació molt difícil. La seva actitud possessiva i desconcertant fa difícil el vincle entre els dos, i ell acaba organitzant la seva vida lluny del poble. Els intents del noi per refer la relació acaben sempre fallits pels estirabots de la mare. Fins que a l'últim, ell li retreu tot el malestar que porta a dins,i aconsegueix obrir en l'Olive una escletxa de reflexió sobre la seva responsabilitat en tot plegat que sembla anunciar un canvi.
La resta de personatges de la trama tenen en comú unes històries vitals més o menys crues: suïcidis, infidelitats, malalties, enganys... en definitiva: les dificultats d'acceptar el pas del temps i la vellesa, amb les pèrdues, depressions i soledat que comporta. Com li passa a la mateixa protagonista.
COMENTARIS DEL GRUP
La valoració del llibre ha estat molt bona, amb alguna crítica. Hi ha a qui li ha resultat feixuc i qui l'ha considerat excessivament pessimista i amarg. Com a contrapunt hi hem trobat situacions divertides (alguna una mica exagerada) I tots hem valorat que el tancament del llibre obri una escletxa l'esperança.
Coincidim que l'objectiu de l'autora ha estat fer una caracterització psicològica d'uns personatges que afronten com poden la seva vida. Hem apreciat el retrat que fa de l'ambient de poble. I hem valorat molt l'estil expressiu i la riquesa del llenguatge emprat, així com l'excel·lent traducció.
Finalment comentem que ens agradaria recuperar la sèrie televisiva sobre aquesta novel·la, emesa fa un temps i que va tenir molt bona crítica. I després de desitjar-nos tots bones festes, ens acomiadem fins l'any proper.
Remei Grau