DE VALLVIDERA SUPERIOR VOREJANT EL TIBIDABO
12 de maig del 2022


Un dia fantàstic!!!

Ja sé que queda malament parlar d'una mateixa però no puc deixar d'explicar-ho perquè em va fer molta il·lusió: havíem quedat a Vallvidrera i, quan estàvem tots junts a punt de sortir (érem 14), els companys de l'excursió em van donar la benvinguda i em van dedicar un aplaudiment molt emocionant. Quina alegria!, després de tot aquest temps que he i hem tingut tants incidents...
Vam començar a caminar Vallvidrera amunt i, com que passàvem per casa seva, vam recollir la Glòria i uns geranis "llimoners" que ens van acompanyar tot el camí gràcies a la Mariona, amb una olor!...
Mentre miràvem l'església del Tibidabo, vam parlar de Colom i, sobretot del Crist del Corcobado. Vam passar sota la Torre Foster i vam tenir una petita discussió sobre quin dels dos edificis ens agradava més. Jo diria que la modernitat va guanyar.
La passejada transcorria entre arbres i era ombrívola i, tot i la calor que feia, nosaltres estàvem ben fresquets.
L'esmorzar el férem en un lloc que no en vam aclarir l'origen: El Pas del Rei, que si una fàbrica, que si un edifici religiós, que si un quarter militar... Això sí, amb una bona font.
Prop d'allí vam arribar al Mirador del Turó de la Magarola, amb Barcelona, el mar, el Baix Llobregat... a una banda i el Vallès, Montserrat, Sant Llorenç de Munt... a l'altra: impressionant!. L'Isidre ens havia fer arribar gravacions de cants d'ocells, perquè es veu que el Mirador és un bon indret per escoltar-los, ja que n'és lloc de pas. Però, tal com va dir la Isabel, impossible de sentir-los perquè no vam parar de xerrar.
Aquí es va acabar "la bona vida". Vam començar a baixar entre "pedrots" (en Josep Maria, que aquell dia era el nostre guia, ja ens havia avisat que hi havia un petit canvi en el recorregut que implicava aquesta baixada) i un sol de justícia. Això si, amb una olor de ginesta que ens embolcallava...
Vam arribar a Can Llupià, el centre de menors que sempre encongeix una mica el cor, i al parc del Laberint, que l'eixampla, i vam acabar al bar del Velòdrom a fer un vermutet amb bon ventet i bones braves, una mica encongits perquè l'Hermínia havia decidit "cridar una mica l'atenció". Però tot va acabar molt bé i molt satisfets de la caminada. Havíem fet uns vuit kilòmetres.

Rosa Vergés

Si vols veure la ruta clica aquí