La marxa Radetzky de Joseph Roth (Galitzia, Imperi Austrohongarès 1894 - París 1939)

L'himne oficiós de l'Àustria actual, La marxa Radetzky que tanca el Concert d'Any Nou a Viena simbolitzava la fastuositat i l'estil del vell imperi Austrohongarès. La marxa Radetzky la novel.la més famosa de Joseph Roth, va ser publicada a 1932 aconseguint de seguida un gran èxit i conferint fama immediata a l'autor. Posteriorment Roth ha estat considerat juntament amb Broch i Musil un dels més grans escriptors centreeuropeus del segle XX. Va formar part dels escriptors de l'exili provocat pel nazisme.
La novel.la es centra en el regnat de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria que governava amb marcialitat sobre grans extensions d'una Europa central sense fronteres, habitada per una multiplicitat de pobles d'orígens i llengües diverses. El monarca estava protegit per un gran exèrcit engalanat i multicolor que desfilava, enlluernava els súbdits i no feia la guerra; en molts passatges de l'obra és objecte de precises i agudes descripcions quan els valors que el sustentaven i les demolidores costums casernàries; descripcions no exemptes de gran bellesa formal.
El llinatge dels Von Trotta és protagonista absolut de la novel.la. Un jove tinent Von Trotta salva, d'una manera força casual, la vida de l'emperador Francesc Josep I a la batalla de Solferino (1859) i per aquest fet és premiat amb l'ascens a la noblesa i amb la protecció de l'emperador per a ell i els seus descendents: les seves vides estaran sempre més vinculades a l'emperador.
Roth a través de la història de tres generacions de la família Von Trotta, tots militars i buròcrates recrea al llarg d'un segle la decadència de l'imperi i en paral·lel el declivi de la família Von Trotta que en les darreres generacions perd la tan valorada ascendència econòmica i social. Amb un to àcid, a vegades satíric i fortament crític Roth reflecteix les debilitats internes de l'imperi i els embats dels nous temps que presagien la seva fi. La Marxa Radetzky també és l'homenatge de Roth al paradís perdut de la seva infantesa i joventut: el del secular imperi Austrohongarès dissolt després de la Gran Guerra; Roth es mou entre la crítica a aquella societat caduca i la nostàlgia pel món perdut.
L'obra es pot llegar a diferents nivells: l'històric, dels fets concrets que narra; i així mateix com una visió simbòlica en el sentit que la fi de l'imperi Austrohongarès pot veure's no només com un fet aïllat, sinó com un fenomen extensible a la civilització europea en general, més si tenim en compte el moment en què es publica l'obra.
A destacar, l'estil concís de Roth, la precisió poètica de les descripcions, les seves metàfores i frases contundents i les belles imatges que fàcilment evoquen i transporten el lector a l'Europa finisecular del XIX.
En general la novel.la agradà als assistents, tot i que alguns opinaren que era un xic reiterativa en certs moments, de tota manera valoraven l'estil tan cuidat i la facilitat de la lectura.
Alicia Plana