És un llibre recomanat per una de les companyes del grup. Les primeres paraules són de satisfacció, hi ha una unanimitat en fer-ne una valoració molt positiva. Ens ha impactat una història desconeguda i molt execrable amb un llenguatge poètic, no en va aquesta escriptora és poeta i Azucre és la seva primera novel·la.

Explica la història d´una colla de nois gallecs que el 1853 són enganyats per anar a treballar a Cuba i allà són esclavitzats. Qui ho promou i organitza és Urbano Feijoo de Sotomayor, un gallec afincat a Cuba. En aquest temps l´esclavisme amb negres africans està suprimit i aquest personatge busca la substitució amb joves gallecs.
L´estructura del relat té tres parts: els preparatius de la marxa, la travessia en el vaixell i l´arribada a l´illa. D´expedicions d´aquest tipus n´hi va haver de diverses. La història té una gran força de denúncia. És un viatge a l´horror.

Són textos breus, d´estil indirecte i adoptant diferents punts de vista com si fos un encaix. Comentem diferents expressions que hem anat observant per exemplificar la subtilesa del llenguatge que utilitza..
Es compara aquest llibre amb d´altres de semblants com són: El ferrocarril subterrani, Els nois de la Nickel, El cor de les tenebres.


Roser Colomer