L'Helmer, un granjer de 55 anys, un dia de tardor agafa el seu pare, vell i desvalgut i amb el qual conviu, i el trasllada a una habitació a la part de dalt de la casa. Així, de cop i volta i sense deixar-li opció de protestar.
Aquest començament ja ens obre una pregunta: quina relació hi ha entre aquests dos personatges? què s'amaga darrera d'aquest "exili" físic i sens dubte emocional? De manera lenta i mesurada ho anirem descobrint.
Ambientat en una zona rural dels Països Baixos (mitjan-final segle XX) i escrit en primera persona, el llibre s'estructura alternant present i passat. El present descriu de forma molt minuciosa cinc mesos de la vida quotidiana a la granja: els animals que cuida i com ho fa, l'entorn, el paisatge, el temps, la casa, les "visites" llampec a l'habitació del pare per dur-li el menjar i rentar-lo, les relacions amb les persones (poques) amb qui ha d'interactuar...tot entreteixit amb pensaments i reflexions que li afloren.
En els fragments sobre el passat, d'estil narratiu, apareixen de manera dosificada els records d'infantesa i adolescència, amb un pare molt autoritari i gairebé dèspota, una mare bonhomiosa però subjugada al marit, i un germà bessó, idèntic físicament i amb qui l'unia una total simbiosi. La preferència del pare pel germà el duia a sentir-se menyspreat. I quan de jove començava a la universitat i a viure una vida pròpia, un fet traumàtic el trasbalsà profundament, li deixà una gran buidor i d'un dia per l'altre veié estroncats el seus projectes i obligat a dedicar-se 30 anys a una vida dura, que no havia triat. Fins el moment en que s'intueix que pot començar a fer-se amo d'ell mateix.
En el debat hem valorat diversos aspectes de l'argument i de la figura del protagonista: solitari, insatisfet, d'identitat poc definida, ressentit amb el pare i malgrat tot bona persona... Hem constatat que la situació que planteja és vigent: persones obligades a dedicar la vida a una feina que no els satisfà (com ara la pagesia, o altres.) També que el pes de la novel·la no recau en l'argument sinó en els sentiments que transmet, les emocions contingudes, coses que s'intueixen i que no diu, interrogants que deixa oberts -com el mateix final. També els diàlegs, sovint lacònics però precisos, sense retòrica, i algunes frases molt escaients. I la capacitat de submergir-nos en una atmosfera -de la granja i de l'entorn- que tan bé retrata. En definitiva, tot el grup l'hem considerat un bon llibre.

Remei Grau - Gener 2023