Barcelona, L'Altra Editorial, 2021.
[Trad. de Marta Pera Cucurell; T.O.: Apeirogon: A Novel, New York, 2020]

L'autor per escriure el llibre decideix anar-se'n a viure un temps a Palestina i conèixer l'entorn i les persones que seran les protagonistes del seu relat. Es pregunta com fer per explicar la realitat, perquè té clar que no vol fer un llibre d'història. Comença a escriure petits fragments per explicar vivències i troba que aquesta és la manera. Amb una trama argumental mínima, aparentment desordenada, però amb un resultat molt modern i d'actualitat, l'autor intenta ficcionar una història real a partir de petits fragments breus, 1001 concretament amb els que estructura el llibre.
El llibre aporta quantitat d'informació, però pensem que l'autor no pretén explicar el conflicte sinó aportar-ne dues mirades, la de dos personatges: en Rami Elhanan, jueu, pare de la Smadar; i en Bassam Aramin, palestí, pare de l'Abir. Totes dues nenes mortes per culpa d'un conflicte que fa dècades que s'allarga: l'una, a causa d'un suïcida amb un cinturó d'explosius, l'altra, per la gràcia d'un franctirador. Cadascun d'aquests personatges anteposa davant del seu dolor treballar per la pau. D'aquí el seu compromís de vida a partir de l'organització "Pares per la Pau". Una història íntima i col·lectiva al mateix temps. No permeteu que la branca d'olivera em caigui de la mà. L'aigua dissol més substàncies que qualsevol altre líquid, fins i tot l'àcid. Colum McCann fa avançar el seu relat sovint amb frases com aquestes, o amb una foto.
La distribució i ordenació dels fragments és el que dóna força al volum. Els seus dos discursos situats just al centre del llibre, fan encara el relat més potent.
Tot i conèixer poc o molt el conflicte judeopalestí, ens impressiona, ens colpeix i porta a la reflexió amb tota la complexitat que comporta.
L'autor ens parla de les migracions d'ocells que tenen un punt neuràlgic justament allí, a Israel –Palestina. Les aus, ens va semblar que podien ser la metàfora d'alguna cosa que no s'acaba d'explicar, però que algú va dir "dos grups humans buscant la llibertat". Vam fer evident que són aus que ja no passen per sobre dels camps de concentració però, en canvi, són persistents en el seu pas anual per aquest territori en conflicte. Potser els ocells són els únics capaços de sobrevolar el mur aixecat pels humans.
El Títol del llibre "Apeirògon" una figura geomètrica amb un nombre infinit de costats. Aquest títol en una novel·la ja és tota una declaració d'intencions. El conflicte arabo-israelià és d'aquelles qüestions complexes, infinites i amb les grans preguntes que s'arrosseguen de tant de temps, i que Einstein traslladava a Freud. Per què no s'estronca la brutalitat, per què els patrons de violència no es mitiguen ni tan sols davant les súpliques més eloqüents?
En definitiva un llibre recomanable sobretot per la visió plena d'esperança davant de la complexitat de la Història. Una novel·la que busca nous camins.

Angelina Estany