La llarga vida de la Marianna Ucrìa de Dacia Maraini (Fiésole, Itàlia 1936)
Barcelona. Ed. Minúscula, 2013 (Traducció de Marta Hernández Pibernat), T.O.: La llarga vita di Marianna Ucria, RCS Libri, Milan, 1990


Dacia Maraini (1936), escriptora, poetessa, dramaturga, guionista de cinema,... és encara avui referent del món cultural italià, així com de la lluita feminista al seu país; pertany a la denominada "generació dels anys 30" i una de les seves preocupacions ha estat en investigar les condicions històriques i socials de les dones. I La llarga vida de la Marianana Ucrìa és una clara demostració de l'interès d'estudi abans esmentat.
L'acció de l'obra es situa a Sicília a mitjans del segle XVIII, interessant moment històric que marca el difícil trànsit entre el vell món i les noves idees de la Il·lustració.
I en el centre d'aquesta novel.la coral Marianna Ucria, representant singular de l'època i d'una aristocràcia que vetlla aferrissadament per mantenir els seus privilegis econòmics i socials. Marianna sordmuda a causa d'un trauma infantil desvetllat al final de l'obra és, justament per la seva discapacitat la millor observadora, fidel, rigorosa de la societat que l'envolta; el seu silenci forçat està habitat per paraules escrites que la porten a la reflexió vers el món. Al llarg de la novel.la es veurà la seva evolució interna fins a desempallegar-se dels prejudicis de la classe a la que pertany, buscant una relació autèntica i fent ús d'una llibertat que aixeca la desaprovació i escàndol de la família.

És Marianna Ucria descendent d'una acabalada nissaga siciliana i com la majoria de les dones benestants de la seva època està destinada a un matrimoni imposat per la voluntat paterna o a formar part d'una ordre religiosa,... com sempre ha succeït des d'un temps llunyà. Marianna per la seva discapacitat i també per disconformitat amb el que veu es refugia en la lectura com protecció i salvaguarda, la qual cosa li permet conèixer altres formes de pensar i viure que li obriran una finestra al món.

I aquest tema aparentment anodí permet a l'autora fer una crítica demolidora tant dels costums, les aspiracions, debilitats dels personatges, com de la fastuosa i al vegada sòrdida societat siciliana en el seu conjunt. En molts passatges Dacia Maraini introdueix precises i agudes descripcions quan els valors que sustentaven les classes dominants, tant la noblesa, com l'Església, descripcions no exemptes de gran bellesa formal, igualment a destacar els capítols dedicats a la vida dels camperols o tasques de la terra; és també una novel.la de colors i olors, tota ella molt cinematogràfica.
En general la novel.la va agradar, tot i que alguns assistents la van trobar un xic reiterativa, també vam comentar que l'autora podia haver estat repetitiva en alguns casos precisament per donar idea de la monotonia i tedi d'aquella societat i aquell temps. Novel.la d'estructura clàssica, lectura fàcil, llenguatge acurat.

Alicia Plana Puyuelo