COMENTARIS AL VOLTANT DEL LLIBRE FORTUNA D´HERNAN DÍAZ ( 13 de novembre de 2023)

En aquesta sessió ens acompanya l'Arnau i comença aportant informació sobre l´autor i el llibre.
El títol en anglès és TRUST, que vol dir veritat, confiança. Ja queda clar que la traducció tant al català com al castellà FORTUNA no és literal i té en compte el contingut del llibre. Hi ha moltes capes i no tot el que s´explica és cert. El seu llibre anterior Horitzó va tenir també molt èxit.
L'autor ens parla sobre el mite dels diners. S´assembla a una altra novel·la americana El Gran Gatsby, tot i que diu que no li agrada
l'escriptor Francis Scott Key Fitzgerald (1896-1940). Segons Hernán Díaz, la seva novel·la parla de com fer diners i dona molts punts de vista sobre el mateix fet i en cada un d´ells remarca molt la intenció que vol ressaltar.
Díaz és d´origen argentí, de pares que han d´exiliar-se per temes polítics el 1976 i s´instal·len a Suècia. Ell més endavant viurà a NY i escriu en anglès. Té una fascinació per la història dels EEUU.
En el personatge del pare de Ida Partenza va voler fer un retrat-homenatge al seu propi pare que tenia una llibreria dita d'esquerres.
Constatem en el col·loqui que és un llibre llarg però amè i que tot i que té una estructura complexa i amb molts punts de vista no ens hem perdut massa i la temàtica ens ha interessat. Les parts més feixugues han estat quan explica tots els mecanisme borsaris, però en general ha estat prou entenedor i ens ha interessat per comprendre la complexitat de tots aquests afers.
L'Arnau també ens diu que l´autor els va dir que s´havia hagut de documentar molt per poder explicar tot el que havia suposat el crac de 1929.
En els nostres comentaris hem barrejat molt el contingut de totes les parts. El personatge principal Andrew Bevel, a la primera part retrata la seva dona Mildred com una dona senzilla que gràcies als diners d´ell es converteix en mecenes d'artistes i que acaba a un balneari de Suïssa a causa d´una malaltia mental. S'hi reflecteix molt bé com es feien els tractaments aleshores. La seva relació sempre serà molt freda, tenen una vida molt compartimentada i cadascú fa les seves coses. Ell però, no deixa mai de supervisar les actuacions d´ella.
Després veurem a la segona part com el personatge de la Mildred pren molt més protagonisme i això dona molta més complexitat a la història. De fet tots els personatges acaben tenint molts clars-obscurs, no hi ha personatges plans. Convenim que segurament això és el que dona grandesa a aquesta novel·la i ens la fa atractiva. Tot i així queda clar que el protagonista principal en totes les parts lluita per tenir el control del relat.
En els diaris de la Mildred, a l'última part, hi descobrim una dona molt més llesta del que havíem imaginat. L'artífex borsària era ella i ell obeïa. Segurament pel fet que són diaris hi hem donat més credibilitat que a les altres parts del llibre.
No ens podem oblidar però, de la Ida Partenza, un personatge que el veiem créixer, adaptar-se i sobreviure en un entorn hostil, tant en l´àmbit familiar com professional.
Ens ha interessat més enllà de la temàtica i dels personatges, l'estructura de la història i tota la seva gran complexitat.
CONCLUSIÓ de l´autor: NO EXISTEIX LA VERITAT, LA VERITAT POT SER CONSTRUÏDA.

Roser Colomer