Comentari del llibre L'estiu que la mare va tenir els ulls verds de Tatiana Tibuleac.

L'estiu que la mare va tenir els ulls verds (2014) és la primera novel.la de l' escriptora moldava Tatiana Tibuleac. Traduïda al català per Corina Oproae.
" Aquell matí, quan l'odiava més que mai, la mare va fer trenta-nou anys. Era baixeta, grassa, ximple i lletja. Era la mare més inútil que havia existit mai ...l'hauria matat només amb mig pensament."
Així comença la història narrada per l' Aleksy, el fill adolescent i ara pintor d'èxit, des d'un temps futur indeterminat. Per superar un bloqueig artístic el seu psiquiatra li proposa escriure sobre el seu record més bonic. L' Aleksy rememora el darrer estiu passat amb la seva mare en un petit poble francès i com, dominat per la tristesa, el ressentiment i la solitud, va haver de fer front a preguntes duríssimes: com perdonar a una mare què l'ha ignorat? com fer front a la propera i inevitable mort de la mare?.
La novel.la ens parla de la maternitat, la reconciliació i l'acceptació.
En entrevistes publicades quan va presentar el llibre la mateixa autora ens explica que vol trencar amb la idea idealitzada de la mare, molt present en la seva cultura. Segons Tatiana Tibuleac va començar a donar cos a aquesta idea quan ella mateixa va ser mare. La mare de la novel.la també està marcada pel trauma i la solitud ( mort d'una filla, alcoholisme...) i reconeix que potser no ho ha fet del tot bé però que malgrat tot ha estimat com ha pogut. Potser no podia ni sabia fer-ho d'una altra manera.
És la convivència i el dolor compartit entre mare i fill el que engega un camí d'empatia, de reconciliació i de maduració cap a l'adultesa.
És un llibre dur i tendre a la vegada, l'escriptora no ens ho posa fàcil: salts temporals, pàgines molt dures entre paràgrafs plens de poesia...l' estil ens marca el ritme de la lectura. Novel.la difícil de contingut, molt pensada, de lectura fàcil.
I destacar el paper dels ulls verds de la mare. Ulls que cada cop es fan més presents en el pensament del fill, són la metàfora que ens mostra el canvi de la mirada de l' Aleksy: de l'odi a l'acceptació i a l'amor. Quan això arriba els ulls de la mare són verds definitivament.

Maria Dolors Ubeda
Juny de 2024