Tots els matins del món de Pascal Quignard.

En aquesta sessió hi assisteix l´Arnau Cònsol. Ens diu que aquest llibre planteja una reflexió sobre què és l´art a través de personatges que no són ficticis sinó que han existit. La dicotomia entre Sainte Colombre i Marin Marais es fa explícita molt aviat. El primer i principal protagonista li diu a Marais: "Sereu músic però no fareu música".
Un altra pregunta que ens formula l´Arnau és, l´art té valor en si mateix o només si té reconeixement? És com si l´art absolut no necessités públic, ni ser reconegut. Aquestes reflexions servirien per qualsevol tipus d´art. Més que respostes concretes són aspectes a tenir en compte. Segurament reflecteix la manera de veure l´art musical de les elits artístiques extrapolable a qualsevol altra branca artística. L´art és com una experiència mística i sublim que només uns pocs hi tenen accés. És també un pensament profund sobre l´existència humana.
La música és l´essència de l´argument.
L´autor que és protestant ens mostra un protagonista molt sever i en un ambient extremadament auster i antimonàrquic. Defuig els favors de la noblesa.
El llibre és l´expressió del dol que sent Sainte Colombe per la mort de la seva dona i a través de la música transita per aquest dol intentant superar-lo. La dedicació a la creació i a l´educació musical de les seves filles són les seves obsessions. El regal de la viola de gamba a la filla fet a la seva mida és un dels moments de més tendresa que hi ha en el text. Amb la resta de personatges és molt dur. Vol que la seva obra perduri però posar-se al servei del rei no encaixa en la seva concepció de l´art. Prefereix viure en el seu retir físic i mental.
Les frases són simples i l´estructura també. Sembla com si l´autor ja estigués pensant en la pel·lícula i aquest text és en realitat el guió. Les que han vist la pel·lícula ens diuen que segueix exactament el text del llibre. No hi ha cap subtrama desenvolupada. Hi ha qui diu que ha tingut la impressió que hi faltaven pàgines.
La música que ha recuperat en Jordi Savall per la pel·lícula ha tingut tant o més èxit que la història que s´hi explica. Per en Savall també va suposar una experiència gairebé mística.

Roser Colomer