Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
COMENTARI DE LA SORTIDA AL TEATRE TEXAS \\\ RELLA
+ FOTOS
COMENTARI DE LA SORTIDA AL TEATRE TEXAS \\\ RELLA
COMENTARI DE LA SORTIDA AL TEATRE TEXAS \\\ RELLA
COMENTARI DE LA SORTIDA AL TEATRE TEXAS \\\ RELLA
GRUP ACTIVITATS
COMENTARI DE LA SORTIDA AL TEATRE TEXAS
Dimarts 14 de gener, un grup de RELLA van anar a veure El Mestre i el Mar de l'autora EU Manzanares que dirigeix també l'obra, estrenada el dia 9 de desembre a l'espai Texas de Barcelona.


Dos actors i sis actrius, intervenint alternativament a l'acció o col.lectivament en una creació rítmica, coral, ritual continua, amb una gran senzillesa i domini del temps teatral, amb l'ùnic recurs d'una capsa metàl.lica que guarda closques de cargols marins, fotos, publicacions escolars escrites i impreses pels propis alumnes ens van explicant l'arribada d'un mestre nou a un poble minúscul de Burgos, coincidint amb la proclamació de la II República espanyola. Escenifiquen com el mestre introdueix mètodes pedagògics desconeguts però també una mirada del món nova en una societat estructurada secularment des d'una dependència de classes rígides i fossilitzades. Com els adults amb el canvi polític es divideixen en dos bàndols irreconciliables, els que s'hi afegeixen i els que no l'accepten. Com els infants descobreixen les seves capacitats i es familiaritzen de cop amb el significat i la bellesa de paraules com LLIBERTAT, IGUALTAT, JUSTÍCIA. Com la reacció bèl.lica acaba brutalment amb la mort massiva del mestre i dels "rojos" del poble, frustra el descobriment del mar infinit als alumnes que no l'havien conegut mai i substitueix les paraules que havien de ser noves per un mòn únic, la paraula TERROR. La por, substrat d'aquesta altre versió de la història del mestre cambrilenc protagonitzada també per la gent del poble castellà i representada mitjaçant una història familiar, que obliga a enterrar secretament tot allò que hauría representat la modernització (els morts, els records, les esperances) i a esdevenir un poble silenciós fins que la generació dels nets es proposa de retrobar la veritat. Uns fets del passat, de fa gaire bé cent anys, esdevinguts a centenars de quilòmetres de distància dins una altre forma social que segueixen deninint el nostre present i encomanant neguit al nostre futur.

Joan Cusidó