Resum i comentaris del llibre "A tren perdut" de Jocelyne Saucier


La Gladys Comeau, una senyora gran i vídua que viu en un llogaret miner del Canadà, abandona sense motiu aparent la seva llar, deixant-hi una filla (la Lisana) malalta mental, molt vulnerable i dependent d'ella. El fet origina un gran enrenou dins de la seva petita comunitat, que no s'explica com una dona positiva i optimista com ella pugui abandonar una filla a qui estima i de la que no es separava mai.

La notícia s'escampa i arriba a oïdes d'un professor d'anglès. No coneix la Gldys ni la seva història, però per interès inicia una investigació (amb el suport del seu amic, Bernie) amb l'objectiu de desentrellar l'enigma. Aquest personatge (que actua com a narrador)) és qui trenarà una història que el durà a viatjar pels entorns de la Gladys sondejant a tothom que li pugui aportar pistes sobre el cas. És així com coneixerem la Gladys , la gent del seu entorn (la Lisana amb la seva història, els veïns, la seva amiga Suzan...) les persones que l'han ajudat i acompanyat durant el viatge (la Janelle i la Luci ...) i algunes altres amb qui s'ha creuat: empleats del tren i passatgers passavolants principalment. I al mateix temps anirem coneixent el professor-narrador, que cada vegada té més presència al relat.

Sabem que la Gladys va marxar en tren. En aquell context, moltes línies de tren s'anaven suprimint per la construcció de carreteres. Per això el llibre és una "road-movie"en què el ferrocarril tindrà gran protagonisme i serà el nexe d'unió entre els personatges. El mateix narrador és fill de maquinista, i la Gladys porta el tren a dins: nasqué en una "school-train", un vagó que circulava de comunitat en comunitat, escolaritzant alumnes de diversos orígens que habitaven els boscos canadencs. El seu pare n'era mestre, una part del vagó era l'habitatge, i allà hi va viure i aprendre durant la infantesa.

Essent un relat d'intriga, l'autora ha optat per estructurar-lo "en espiral", és a dir, en cercles que es van ampliant progressivament. No és un recurs fàcil i té el perill de resultar reiteratiu, però aquí hi té un sentit: en els primers interrogatoris, les persones responen amb moltes reserves davant un desconegut. Per això el fet de tornar-hi una vegada i una altra li permet recollir cada cop més informació fins que tot acaba encaixant. És exactament com construir un puzzle.

El final és imprevist i no exempt d'interrogants. Després de 8 dies, el viatge de la Gladys conclou. Sabrem el recorregut, els llocs on va estar i com acaba tot plegat. També sembla assolit el seu objectiu. Tot i així, ¿l'ha assolit exactament tal com ella havia previst? I més encara: si no li haguessin suprimit de cop i volta la línia de tren que la tornava a casa com havia planificat (un fet que esdevé l'origen del títol), com hauria estat aquest final? Només podem fer hipòtesis.

Aquests dubtes els hem tractat a la sessió de grup. També hem valorat la diversitat i la duresa dels temes que aborda: (malaltia mental, felicitat, mort, suïcidi, eutanàsia...) Hem trobat molt encertat el recurs dels trens- escola per un territori tan vast i despoblat; la força dels paisatges i la natura; les característiques especials d'alguns dels personatges... Per tot plegat hem coincidit en què és un llibre interessant. Per als aficionats al tren, en especial...

Remei Grau
Febrer de 2025