Resum dels comentaris sobre la novel·la L'hora Violeta de Montserrat Roig

Les primeres impressions de la lectura han estat de decepció, de dificultat, de confusió. A partir d´aquí hem anat disseccionant els temes i els personatges i han anat sortint aquestes valoracions.
Hi ha alguns elements del seu entorn real. La Natàlia que és fotògrafa com la Pilar Aymerich, la gran amiga seva. Hi surt també un nen mongòlic, en Pere i l´autora tenia un germana com ell. En Joan Miralpeix, pare de la Natàlia acaba al manicomi i la Roig va tenir un germà, en Joan Antoni que també hi va haver d´estar.
El resum de la contraportada de la primera edició que no és exactament el que hi ha a l´edició actual ens sembla molt aclaridor:
"Tres dones davant del seu fracàs: fracàs davant l´home-pare, l´home-cervell i l´home com a ideal romàntic. I ens trobem que aquestes tres dones són segurament la mateixa, que parteix de camins diferents: l´anàlisi psicològica, el ressentiment, l´angoixa vital, l´assimilació de la història i del passat. I totes tres arriben a comprendre les unes racionalment i les altres per intuïció, que han de mirar el món sense filtre d´una altra mirada, amb els ulls propis. L´obra ens mostra també el patetisme del món dels homes que donats en cos i ànima al servei d´un ideal acaben perdent les essències de la personalitat".
Creiem que fa una crítica fulminant al matrimoni clàssic i l´autora busca reflectir formes alternatives a l´amor convencional i ens va mostrant els pros i contres d´aquestes altres opcions. Els diàlegs entre la Natàlia i la Norma són reflexions de la Roig sobre ella mateixa. En totes elles hi ha dolor i és per això que al final sembla que l´opció sigui la soledat assumida i la responsabilitat de mirar el món des de la seva òptica sense la intermediació de cap home. Dones de diferents edats que volen ser lliures fins que arribi L´HORA VIOLETA.
És una novel·la que parla molt de sexe i de voler estimar i ser estimada. Quan es va publicar va tenir molt d´èxit i creiem que reflecteix molt el moment d´alliberament sexual i de provatures de relacions home-dona que es donaven en el món de la Barcelona progressista on ella estava. És una cerca constant en aquest aspecte. Els fills pràcticament no hi surten, vol centrar-se en les relacions d´amor home-dona. Reconstrueix la història de les dones, no l´oficial, sinó la real, la de la vida quotidiana, escamotejada a les cròniques.
La quarta part, l´hora dispersa, narra la vida de la Norma tan propera a la Roig i els treballs que ha fet amb els deportats, llibre que havia sortit el 1977 i que havia trigat tres anys per escriure´l.
La figura dels homes encarnada sobretot amb el personatge d´en Jordi Soteras, queda reflectida com l´home papallona, entra i surt . Deixa l´Agnès, la dona amb qui s´ha casat, va amb la Natàlia, l´amiga lliure i acaba tornant amb l´Agnès i aquí no ha passat res.
També hi ha una crítica ferotge al masclisme i al sexisme en els partits d´esquerra que l´autora va conèixer de primera ma. Ella va entrar al PSUC el 1968 i en surt el 1969, quan es separa de la primera parella. El 1973 hi torna a entrar i en surt el 1980, també vinculat a la segona parella. No hi tornarà.
Alhora aprofita també per posar en evidència el funcionament dictatorial dins dels partits.
Aquest text és un híbrid entre novel.la i assaig per les reflexions que hi ha sobre feminisme i literatura.
Ella va dir que volia fer una novel·la de trencament i ho va aconseguir:
"Vaig voler que cavalquessin tots els cavalls desaforats"
"Sabia que amb aquesta novel·la trencaria moltes coses, moltes relacions, volia explicar la crisi, la ruptura, el desconcert, la por. M´ha deixat exhausta".
El títol el va posar després d´haver llegit The Wast Land del poeta T:S:Elioy i de la visió d´un capvespre a Segòvia. La va escriure entre el 1978 i el 1980 a Formentera, Caldes de Malavella, Arsèguel i Canet de Mar.
Ens preguntem sobre si aquest llibre pot agradar a les persones joves i no tenim dades per saber-ho. En tot cas queda clar que reflecteix la Barcelona progressista que també és la de la nostra joventut. En funció de com cada una de nosaltres ho va viure ens ressona d´una manera més intensa o menys.

Roser Colomer Surós
Barcelona 9 d´abril de 2025