Ens trobem a Vallvidrera Superior amb un bon sol i un aire força fresc, que oblidem tan bon punt comencem la passejada amb una pujada, per dins de la població, fins arribar a l'entrada del sender PR-C 171 (marcat amb dues franges paral·leles de color blanc i groc).

Abans d'arribar al mirador de Cors o dels Voluntaris de Collserola, deixem a l'esquerra la torre de Collserola i l'Observatori Fabra i podem fer un últim cop d'ull a una part de Barcelona fins al mar.
La pista i els senders, de caminar fàcil, ens orienten cap a la vall de Sant Just. Després d'una breu i costeruda pujada, arribem a Sant Pere Màrtir, o puig d'Ossa, des d'on es pot observar l'entrada a Barcelona des del Llobregat i el mar. Aquesta situació privilegiada l'ha convertit, en algun moment històric, en un punt estratègic per controlar l'accés a la ciutat des del sud-oest.
Durant aquest trajecte podem posar en comú els nostres coneixements geogràfics. L'amplitud de les vistes, amb el Llobregat al fons i les poblacions als dos marges del riu són tema de conversa general: que si això és Sant Vicenç dels Horts; que si allò, Sant Boi; que si més enllà, Santa Coloma de Cervelló on hi ha La Colònia Güell; que si no hi he anat mai...
Esmorzem a la plaça Mireia a l'espai del pícnic i seguim, creuant una entrada a la carretera de les Aigües i vorejant la Ciutat Diagonal, fins al parc de Cervantes. Les roses, algunes encara poncelles i la majoria, per brotar; en canvi, un parell de cirerers ens reben amb una florida extraordinària.
Per tancar la passejada i el matí assolellat i multicolor, sortim a la Diagonal, des d'on es veu el començament del camí de vianants que porta a Sant Just, i anem a Econòmiques a prendre un refrigeri. La pluja, avui sorprenentment absent, ha deixat l'ambient net i un paisatge molt acolorit amb una gamma de verds espectacular.

Mercè Miralles

(si hi voleu tornar, podeu trobar la ruta sencera fins a Trinitat Nova a http://senders.feec.cat/pr-c-171-g119)