Comentari del llibre l'Aniversari d'Andrea Bajani

En la darrera sessió del Club de lectura el passat 15 de desembre comentàrem L'aniversari d'Andrea Bajani (Roma 1975), guanyadora a Itàlia del prestigiós premi Strega 2025.
Si bé és cert que moltes obres de narrativa i teatre tenen com a tema central les complexes relacions humanes i en concret les que es donen en el si familiar, aquesta presenta de bon començament una singularitat, sabem des de les primeres pàgines que hi ha un trencament: L'última vegada que vaig veure la mare, em va acompanyar a la porta de casa per dir-me adéu, (…) Tornaràs a venir? Em va preguntar. Aquella pregunta no va rebre mai resposta, estem davant d'un comiat, i aquest serà el definitiu.
L'aniversari és la narració d'un home jove de quaranta anys que transcorreguts deu anys d'aquell comiat, explica la història de la seva família, història desafortunada, dramàtica que el porta finalment, després d'una llarga agonia psíquica en la que no s'atreveix a donar el pas definitiu, a abandonar per sempre més els pares, a posar distancia física amb ells, a aixecar una muralla inexpugnable per poder renéixer.
L'aniversari és una novel.la d'alliberament, que desemmascara el totalitarisme que pot exercir la família tradicional. La franquesa i l'anàlisi pormenoritzat de Bajani sobre la violència familiar, la majoria de vegades exercida de manera subtil, persistent i d'altres sense embuts deixa el lector estabornit, trasbalsat, sense paraules.
El protagonista viu en un espai familiar que l'ocupa tot el pare, que s'ha col·locat al centre de l'escena i ha escrit l'única versió del relat familiar, la resta de membres no existeixen i tampoc els seus punts de vista sobre tot, tant els petits detalls, com les grans decisions del context domèstic. La mare és sens dubte, al marge dels dos fills, la gran damnificada, totalment irrellevant, invisible, només li queda a la llar la gestió menuda dels llits, la cuina i la neteja; està sota el poder absolut del marit. Alguns petits intents d'alliberament com treballar fora de casa, freqüentar algunes amigues,… queden en intents buits. I es refugia en el silenci i l'aïllament. L'únic moment en què la mare és més forta que el pare te lloc després d'algun episodi d'especial violència quan ella es permet la venjança: obligar-lo a perdonar; una mostra més de la toxicitat de la convivència familiar.
Són interessants les darreres pàgines del llibre en les que l'autor mitjançant el protagonista es pregunta si es poden abandonar els pares, si pot haver-hi un allunyament definitiu, més enllà de la distancia geogràfica utilitzada com a recurs clàssic i fàcil per a qualsevol disfunció familiar,…i ve a dir: no és fàcil la resposta si pretenem tenir a la raó i/o a la moral com aliada.
Per a Bajani el punt fonamental del llibre és la reivindicació del dret de tenir una vida diferent i de sentir-se segur i també afirma que la novel·la no tracta d'una història individual, sinó d'una història col·lectiva que afecta a moltes famílies; creu que encara a la nostra societat hi ha un tabú profund sobre la institució de la família, que impedeix el seu qüestionament; interrompre les relacions familiars no és ben vist i genera culpabilitat; a més, en moments d'inseguretat, com els d'ara les persones busquen el refugi dins la família i paradoxalment, a causa d'aquesta inseguretat la violència s'expressa més. Per últim vol reivindicar la possibilitat d'una família no instaurada a partir del poder masculí. (Entrevista a Vilaweb 18/09/2025).
Les opinions dels assistents al Club de lectura van ser coincidents en el sentit que el contingut de l'obra és tan colpidor que incomoda, fer patir; la violència patriarcal plantejada és tan desmesurada que crea impotència en el lector davant el paper de una dona submisa, incapaç de sortir de l'infern en el que viu. Només la germana del protagonista fa un intent desesperat per ajudar la mare, però no se'n surt. La valoració de l'obra, malgrat l'opressió que va calant en el lector va ser positiva: text valent, missatge final optimista, alliberador.

Alicia Plana