RESUM DEL LLIBRE "PATRIMONI, UNA HISTÒRIA REAL" de Philip Roth

D'aquest autor havíem tingut l'ocasió de llegir altres obres, i com que totes ens havien agradat, partíem de la intuïció que no ens defraudaria. I l'hem encertat. En aquesta ocasió, Philip Roth ens narra de forma autobiogràfica una època molt dura de la seva vida: el declivi i mort del seu pare, víctima d'un tumor cerebral.

El pare és Herman Roth, un jueu de 86 anys establert a Nova York, com altres correligionaris seus,. Té amics i una vida social i religiosa intenses. Malgrat el seu caràcter arrauxat i autoritari, és un home intel·lectualment lúcid, amb molta memòria i bon conversador, que gaudeix parlant amb tothom dels seus orígens, els seus ancestres i la seva vida.

Quan sobtadament mor la seva dona –tot un trasbals per a ell- el seu fill (Philip) se sent amb la responsabilitat d'estar a l'aguait de com tira endavant ell sol, i el visita i truca regularment. El seu germà viu Chicago amb la seva família, i per bé que també s'hi interessa, ho fa més des de la distància i apareix esporàdicament.

Al principi sembla que tot rutlla fins que, a ran d'una paràlisi a la cara, sorgeix la necessitat d'obtenir proves mèdiques per tal d' aclarir-ne la causa. A partir d'aquest moment, per a Philip comença un periple que el durà a viure més pendent del pare que d'ell mateix, fins al punt d'abandonar seva feina: l'escriptura.

El diagnòstic és demolidor: un tumor cerebral de considerables dimensions que planteja un difícil dilema: intentar extraure-li per mitjà d'una operació molt llarga i arriscada, de la qual no n'asseguren el resultat, o bé deixar que el tumor faci la seva via, confiant que la natura sigui generosa i el mal avanci poc a poc. I aquí és on comença el dolorós procés d'assimilació d'aquest pronòstic i els consegüents interrogants. Com se li comunica la fatal notícia a un home tan vitalista, que l'únic que anhela és seguir vivint uns anys més? Com reaccionarà? Com es respon al seus neguits i als seus dubtes? I com se l'ajuda a una presa de decisió que al final només a ell correspon?..

Un cop presa la decisió, i passat l'inevitable sotrac emocional, el relat ens endinsa en el deteriorament progressiu –físic i psicològic- del pare, fins al seu final. Amb alts i baixos d'humor, tensions dialèctiques – que el fill resol amb tacte- i situacions dures que demanen molta fortalesa mental.
I així veiem com dia a dia es va teixint entre pare i fill una relació que ultrapassa el respecte i el deure inicials i esdevé estreta i profunda, fins a convertir-se en un vincle ple d'afecte, tendresa i sensibilitat. I És això el que Roth considera l'autèntic patrimoni: la gran lliçó de vida i dignitat que el pare, malalt i moribund, li ha transmès.

Un llibre molt recomanable. Realista, sense dramatismes, molt ben escrit i alhora planer, com si anés desgranant pensaments. Cert que és una història dura, i més per a qui viu o ha viscut recentment una experiència similar i està encara sota el seu impacte. Per sort, també hi trobem algunes esquitxades d'humor, que ajuden a treure tensió i ens fan somriure.

Remei Grau
Febrer de 2026