PASSEJADA PEL PATRIMONI INDUSTRIAL DEL RIU TER, TRAM DE MANLLEU A RODA DE TER.

Veure comentari aquí



Dijous dia 11 vam fer la passejada del mes d'abril. Un dia amb un sol esplèndid, un riu preciós,
molta aigua i una molt bona companyia.

La ruta segueix el riu Ter i és molt planera. Vam començar l'itinerari a Manlleu: rentadors, Can Estapé, can Sanglas (actualment el museu del Ter). Allà en Pere Cases, un guia molt eixerit, ens va fer la visita al Museu. Ens va explicar el funcionament de les fàbriques tèxtils, el pas del cotó al fil. Vam saber que els fàbriques del Ter mitjà eren totes filatures, menys la de can Serra que feia la maquinària per a les altres. Una visita molt interessant i molt completa. A Manlleu, a diferència d'altres llocs, hi ha un canal d'un Km que facilitava l'entrada d'aigua a totes les fàbriques. El canal continua essent-hi tot i que, actualment, han aprofitat la sequera per buidar-lo i netejar-lo..

Després de fer un petit mos, vam anar seguint el riu pel camí dels Pous. Hi vam veure antigues fàbriques tèxtils, algunes que s'han reinventat com la de Can Llanes que fan cordó de paper o la de can Rifà, actualment can Benito, de mobiliari urbà. Algunes abandonades, com la Malars, que ja a mitjans del segle XIX va tenir enfrontaments entre gent de diferents procedències (els «forasters»venien del Bages...) o la de Can Portabella que es va cremar als anys 70 i en resta només la xemeneia. També vam veure rescloses, ocells, cavalls, prats, muntanyes i pobles (de lluny) i, sobretot, el Ter que brillava envoltat de verdor..

Un cop a Roda de Ter, vam deixar puntualment el riu per anar cap al jaciment arqueològic de l'Esquerda, tot passant pel casc antic de la població. Allà, després d'una petita explicació de qui era la Tecla Sala i de dinar d'entrepà o carmanyola en una petita ombra (feia sol i calor) vam contemplar el meandre del riu, algunes ermites i la immensitat del Pirineu. També l'antiga Colònia de Salou i les restes arqueològiques del poblat iber i medieval.

Tot seguit, baixàrem cap al riu i el travessàrem per un pont de ferro, anomenat dels Molins, fins arribar a la fàbrica més emblemàtica de Roda on va treballar el poeta Miquel Martí i Pol: la Blava, actualment en desús.

Finalment, vam fer el cafè a una pizzeria-cafeteria que no feien pizzes però sí cafès i vam agafar el bus cap a Vic i d'allà, un altre cap a Barcelona, amb anècdota inclosa. Una de les portetes exteriors del bus no tancava i van fer venir el servei d'assistència per arreglar-la amb... «cinta americana»!
Durant la passejada, no ens vam oblidar dels poetes de la terra: Verdaguer i Martí Pol i en vam llegir diferents textos, també una carta que l'avi d'en Jordi enviava al seu fill per explicar-li les inundacions dels anys 40 a Manlleu que van provocar molts morts i mols desastres. I vam comentar l'origen de la paraula «esquirol...» ...

Creiem que tots vam gaudir de la sortida i de la companyia!

M. Rosa Vergés