La Pasqua és una de les festes més importants del calendari català, però és també una festa de primavera per a tothom: per als creients i per als no creients que reivindiquen aquest temps de retrobament familiar, de natura i de joia compartida. En aquests dies de festa, la Mona ocupa un lloc especial: és una tradició catalana documentada des del segle XV, un ritual d'afecte entre padrins i fillols i filloles on la cristina —un brioix daurat decorat amb ous— representa els anys de vida del fillol o fillola

Bona Pasqua, bona festa de la Primavera i bona Mona per a tothom

Veure més informació aquí

LA MONA DE PASQUA
Tradició, origen i festa a Catalunya

Quan arriba la Primavera, amb ella arriba la Pasqua i, amb la Pasqua, la Mona. Per a moltes famílies catalanes, la Mona és molt més que un dolç: és un ritual d'afecte entre padrins i fillols, una tradició que es renova any rere any i que forma part de la nostra identitat cultural.

L'origen de la Mona
La paraula "mona" prové molt probablement de l'àrab muná, que significa 'do' o 'regal'. Altres teories apunten a un origen llatí, de la paraula munia, que designava les ofrenes que els jornalers oferien als seus senyors en determinades festivitats. Sigui com sigui, la Mona és, en essència, un regal.
La tradició de la Mona a Catalunya és molt antiga. Ja al segle XV es tenen referències documentades del costum de regalar dolços per Pasqua. La Mona tradicional catalana és una coca o brioix —la cristina— guarnida amb tants ous durs com anys té el fillol: un ou per al primer any, dos per al segon... fins que el fillol fa la Primera Comunió, moment en què la tradició s'acostuma a donar per acabada.
El regal dels padrins: un lligam especial
La Mona la regalen els padrins als seus fillols o filloles el diumenge o el dilluns de Pasqua. És un dels moments més esperats pels infants: trobar la Mona preparada, comptar els ous, i saber que cada ou representa un any de vida. Una tradició senzilla però plena de càlid simbolisme familiar.
La Mona tradicional —la cristina— es fa amb una massa de brioix, ensucrada i daurada al forn, decorada amb ous durs pintats o amb cintes de colors. Avui dia conviu amb les Mones de xocolata, molt elaborades, que les pastisseries exhibeixen amb orgull cada Setmana Santa. Però moltes famílies continuen fidels a la cristina de tota la vida, senzilla i autèntica.

La Festa de Pasqua a Catalunya
La Pasqua és una de les festes religioses més importants del calendari cristià: commemora la resurrecció de Jesucrist. Però a Catalunya, com passa amb moltes festes, el caràcter religiós s'entrecreua amb una tradició popular de gran arrelament. Per això, tant els creients com els no creients comparteixen el calendari, les vacances i, sobretot, el costum de desitjar-se: Bona Pasqua!
La Setmana Santa, que precedeix la Pasqua, és temps de processons, de silenci i de recolliment en molts indrets del país. Però és també temps d'aturada, de reunió familiar, de menjar junts i de retrobar-se. La família, la taula i la Mona: tres elements que van de la mà en aquesta festa de primavera.

Setmana Santa o Setmana de Primavera?
En els darrers anys, alguns sectors —especialment en l'àmbit educatiu— han adoptat l'expressió "vacances de primavera" o "setmana de primavera" per referir-se a aquest període, amb voluntat d'inclusió envers l'alumnat i les famílies que no es reconeixen en la tradició cristiana. És una posició respectuosa i comprensible en una societat cada vegada més plural.
Tanmateix, cal tenir present que les tradicions populars —la Mona, els ous de Pasqua, el dilluns de Pasqua Granada— no pertanyen només als creients: són patrimoni cultural de Catalunya. Conèixer-les, explicar-les i celebrar-les és una manera de mantenir viva la nostra identitat col·lectiva, independentment de les creences personals de cadascú.

Bona Pasqua i bona Mona a tothom!